Entre albarà i albarà introduïts al sistema informàtic, hem pogut acabar la lectura de Les possessions. Quin plaer llegir una escriptora que ha assolit un control magistral de la seva prosa! La Llucia Ramis ens regala a Les possessions una escriptura ponderada, un domini del ritme, l'estructura narrativa, la dosificació de la informació i del propi procés de nuesa de la narradora. La novel.la ens ofereix moltes lectures: la veu narrativa d'una dona que comença a estar de voltes de la vida, una trama familiar amb bones dosis de misteri i la contextualització d'una generació marcada per la desil·lusió i el mercantilisme, així com una encertada pinzellada del procés de pèrdua d'indentitat i especulació que estan destruint Barcelona i Mallorca. Tot plegat, traspua una feina rigorosa, allunyada de l'exhibicionisme fàcil que sovint domina les nostres lletres