El preludi és una obra magna que William Wordsworth, el poeta més longeu i més important del Romanticisme anglès, va anar escrivint i reescrivint durant gairebé cinquanta anys com a tribut al seu germà espiritual, el poeta Samuel Taylor Coleridge, que va dir d’ell que «per la força de la seva imaginació, Wordsworth es troba més a prop de Shakespeare i de Milton que cap altre escriptor modern». Aquest llarg poema unitari és una autèntica aventura de la memòria i del pensament en què el vers s’activa a partir del record de les accions més íntimes i humils, i com aquestes es connecten amb la potència sagrada de la divinitat. El preludi és també un cant d’amor a la natura, que es descriu com una entitat totpoderosa que acompanya el geni creador quan aquest sap aprofitar els poders que el món li atorga. Es tracta també d’una oda d’exaltació de la passió, de la llibertat i de la gran meravella d’existir. El preludi va ser el pinyol primordial que acabaria inspirant un joveníssim Marcel Proust a l’hora d’escriure A la recerca del temps perdut i ara arriba, per primer cop, traduït de forma completa en llengua catalana.
William Wordsworth va néixer a la casa familiar de Cumberland el dia 7 d’abril de 1770 i, amb els anys, acabaria convertint-se en el poeta cabdal del Romanticisme anglès. Amb el seu amic, el poeta Samuel Taylor Coleridge, va definir les característiques d’una nova poesia amb la publicació d’un llibre mític: Balades líriques. Durant la joventut, va defensar els ideals anarquistes i llibertaris que van sorgir a partir de l’esclat de la Revolució Francesa, a la qual es va afegir amb entusiasme fins que es va sentir traït, fet que en la seva vellesa el va portar a abraçar idees més conservadores. Es va refugiar al Lake District, la regió dels llacs, amb la seva família i els seus amics, i va escapar de la vida mundana per dedicar-se a la seva obra. Tanmateix, aquest eremitisme no va impedir que s’acabés convertint en el poeta més venerat d’Anglaterra. Va morir el dia 23 d’abril de 1850 i, després d’un decés que va commoure tota la nació, la seva vídua va donar a conèixer el manuscrit que el poeta havia estat treballant durant gairebé cinquanta anys: el llarg poema filosòfic i autobiogràfic conegut com El preludi, la seva obra mestra i una de les fites de la literatura universal.
