A L’espai profund, Lluís Calvo busca la depuració i l’essència, amb poemes breus d’imatgeria intensa, molt musicals i amb una estructura formal acurada. El llibre aborda qüestions com el pas del temps i l’amor, l’espiritualitat tant occidental com oriental, la llibertat, la incertesa davant del futur i les circumstàncies vitals, la recerca de la sobrietat, els referents de l’antiguitat o la relació amb la natura. Tots aquests nuclis temàtics han caracteritzat l’obra recent de Calvo, que aquí s’acompanyen del mestratge de poetes com Joan Teixidor, Màrius Sampere o Josep Carner, a més dels trobadors i d’Ausiàs March, sense oblidar referents més actuals com el cinema de David Lynch.
