«Amb la velocitat pròpia del somni, el poeta travessa llocs i èpoques, llengües i dialectes; en el present de l’escriptura Pierís contrau passat i futur, record i visions presents i futures. Movent-se de la ciutat a voltes real, a voltes onírica, persegueix la mateixa inspiració ideal, inabastable i canviant. Ciutats-dones, ciutats-monstres, ciutats-nereides, ciutats-princeses, reines d’altres temps, ciutats-amants, dolces, sensuals, però també dures, que esdevenen la metàfora d’una lluita existencial que no s’atura. Es tracta d’un recorregut sensual i musical, on les ciutats-muses troben expressió en la poesia i al final es converteixen elles mateixes en “poesia”, on viurà el poeta. Els poemes-ciutats d’aquesta antologia constitueixen en realitat un work in progress: el poeta persegueix les múltiples metamorfosis de ciutats conegudes i viscudes sensualment. És l’obra d’un poeta xipriota, originari d’una pàtria petita, que es mou en un ambient geogràfic i cultural més ampli que l’assimila.»
Del pròleg de Paola Maria Minucci
Poeta, assagista, crític i professor universitari, Mikhalis Pierís va néixer a Eftagònia, Xipre, l’any 1952 i va morir el 2021 a Nicòsia. Entre els seus llibres de poemes destaquen obres com Resurrecció i mort d’una ciutat, El ritme i la por, Relat o Metamorfosis de ciutats. Rodamon, a la manera d’Ulisses, els seus versos estan inspirats per les freqüents visites culturals a ciutats d’arreu, des de Sidney a Granada, passant per Barcelona, Venècia, Roma o Hamburg. L’any 2010 va ser guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres per part del Ministeri de Cultura de Xipre i el govern italià li va atorgar el càrrec honorífic de Commendatore d’Itàlia a Xipre. També va ser proposat pel govern del seu país per al Premi Internacional Catalunya de 2013.