"La solemne i esqueixada elegia que Rosa Font dedica a la seva mare en cada càntic de recança trasbalsa el lector. I ho fa perquè l’autora escriu des del dolor i de l’enyorament, amb una parla encara desolada, però no pas tremolosa, perquè ha establert aquella mínima distància que permet transformar l’experiència commocionant d’una mort familiar en experiència poètica universal".
(Del pròleg de Quim Español).