L’erosió és un relat de viatge a l’Argentina del 1996 i el 1998. Té l’origen en unes anotacions de l’autor, aleshores un jove professor de literatura. De tornada a Barcelona aquelles anotacions van ser reescrites oscil•lant entre el diari literari i la ficció autobiogràfica. Aquest és un llibre sense forma concreta, però amb un eix continu perfectament identificable: la tradició literària europea del viatge a l’Argentina d’escriptors i intel•lectuals, que serveix per anar explicant les ciutats per on discorre el relat al fil de la història d’emigrants, viatgers i, sobretot, exiliats. Així, a les pàgines de L’erosió hi apareixen figures com Santiago Rusiñol, Antoni López Llausàs, Josep Pla, Julio Camba, Le Corbusier, Ramón Gómez de la Serna, José Ortega y Gasset, Witold Gombrowicz, María Teresa León i Rafael Dieste, entre altres escriptors europeus; entre els argentins destaca la presència de Victoria i Silvina Ocampo, Julio Cortázar i, sobretot, Macedonio Fernández. Dels uns i els altres, l’autor se’n sent hoste i còmplice alhora, entre estacions de ferrocarril abandonades, Cafès i llibreries de vell en un país que s’intueix al llindar d’un col•lapse que efectivament va tenir lloc pocs mesos després de la primera edició d’aquest llibre, el 2001.