“A Esperem el millor, la protagonista es converteix en vídua de la nit al dia, un moment que no em puc treure del cap. M'estremeix d'admiració una obra de tanta bellesa com aquesta sortint del fons d'un pou de dolor. Hauríem de llegir per explorar l'abast de la nostra humanitat. I, en darrer terme, per expandir-lo.”–Lisa Taddeo
Carolina Setterwall evoca la intensitat de l’enamorament amb el seu company Aksel i el xoc indescriptible de trobar-lo mort al llit un matí, quan ja viuen junts i tenen un fill de vuit mesos. Potser per posar ordre al caos, la Carolina registra fidelment els mesos després de la mort de l’Aksel, com si fos un quadern de bitàcola. I alhora escruta amb precisió de forense els més mínims detalls de la seva vida abans de la tragèdia, intentant trobar una explicació a aquesta mala jugada del destí. I quan l’amor torna a presentar-se, la Carolina es troba adoptant el paper reticent que havia tingut l’Aksel amb ella. Ella té l’oportunitat de tornar a estimar. La podrà aprofitar?