Josep Pla és un clàssic indiscutible, però se’l sol considerar un escriptor de memòries, de llibres de viatges, de biografies, de reportatges i de guies geogràfiques o culinàries molt abans que un narrador. I, en canvi, ell mateix no es va cansar de dir que la seva primera vocació, de jove, havia estat la de dedicar-se a la narrativa. De fet, dels quatre llibres amb què es va donar a conèixer entre 1925 i 1927, tres eren en tot o en part obres de narrativa. I a partir del 1949, primer a la Selecta i després a Destino, va publicar noves versions dels textos de vint anys enrere i n’hi va afegir de nous, amb un propòsit manifest: «posar sobre el paper, escalonades, un seguit d’escenes de la vida humana, escenes molt diverses, amb la misèria i la bellesa barrejades, alternant el vici i la virtut, la línia del sentiment i la línia trencada de la insanitat ». Volia deixar inventariades, així, unes «reminiscències de la cendra de la vida» en modalitats diverses de ficció.
Aquest volum aplega, en una edició revisada de cap i de nou, trenta-quatre narracions que Pla va publicar com a definitives entre el 1949, quan va sortir Coses vistes a la Selecta, i el 1967, quan va sortir a Destino La vida amarga. És un conjunt monumental (ampliat amb dos textos més que s’editen en apèndix) que ha de permetre de resituar Josep Pla, no únicament com un prosista excepcional, sinó també com un dels grans narradors catalans del segle xx.
Dins del conjunt de l’Obra Completa, les narracions que Pla en algun moment havia publicat com a tals van quedar repartides en tres volums (El quadern gris, Aigua de mar i La vida amarga), on es barregen amb altres textos. Jordi Cornudella, responsable editorial de les edicions de Josep Pla des de fa prop de quinze anys, ha recopilat ara el conjunt de narracions i n’ha fixat de nou el text tenint a la vista totes les edicions precedents.
