Hi ha conceptes que semblen diàfans, però que poden tornar-se ambigus quan hi reflexionem amb atenció, com el de la violència. Si bé actualment aquest terme envaeix el nostre espai i sovint el llegim de manera unívoca, en el moment en què hi aprofundim hem de reconsiderar-ne el significat. Així mateix, la identitat, que ha estat el tema nuclear de l’art, el pensament i la ciència occidentals des del Romanticisme fins al jo líquid de la Postmodernitat, ha adquirit una dimensió polisèmica al llarg del temps. Els articles que aplega Violència i identitat, escrits per especialistes en crítica literària i estudis culturals, tracten aquestes qüestions alternant la mirada cap a les víctimes amb les múltiples figuracions de la violència en llibres com Barbablava i Cinquanta ombres de Grey, en la narrativa negra catalana escrita per dones, en l’obra d’autors sirians i en la de Jean Améry, Ryszard Kapuscinski, Herta Müller, Isabella Santacroce i debbie tucker green, entre d’altres. En conjunt, el volum cartografia la violència i també la seva funció, la identitat, de manera que, en recórrer aquest itinerari d’una direcció a l’altra, crea una xarxa de senders molt suggeridora.
