Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) amb vint-i-dos anys publica el seu primer llibre Implosions (LaBreu Edicions, 2008), després que l’editorial la descobrís al blog “No caic, em tiro” (Premi al Millor blog escrit en català 2012). Al 2012 publica el llibre d’artista Passa’m-hi els dits (Átem Books, 2012) amb il·lustracions de l’austríaca Bianca Tschaikner i un any més tard guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013). Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual publica el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Al 2016 guanya dos prestigiosos premis, el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions, 2016) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El Tubercle (Editorial 3i4, 2016), que configuren la primera i la segona part de la trilogia Arrel Trinitat, trilogia que clou ara amb Altres semideus.

JAUME C. PONS ALORDA (Caimari, Mallorca, 1984) és autor, entre altres títols de poesia, de la trilogia Tots els sepulcres (LaBreu) i de Cala foc als ossos (Terrícola). Com a narrador, ha destacat per la novel·la Faula (Lleonard Muntaner) i el dietari de rodatge Apocalipsi uuuuuuuuaaaaaaa (Comanegra), fet a partir del seguiment del rodatge del film Història de la meva mort d’Albert Serra. També ha format part dels reculls antològics La recerca del flamenc (LaBreu), Punts de fuga (Males Herbes), Gira Barcelona (Comanegra), Agropower (AdiA), Sangassa (AdiA), Estats alterats de la ment (Males Herbes) i Generació Horiginal (LaBreu). La seva monumental traducció de Fulles d’herba de Walt Whitman li va valdre els premis Cavall Verd i Serra d’Or, i ha versionat al català actual l’Arbre exemplifical de Ramon Llull. Mentre segueix prodigant-se en recitals, xous, performances, classes i actes públics de tota mena amb la seva vitalitat eufòrica i incontinent, èpica i majestàtica, treballa, actualment en un llibre de contes, Escola d’energia, i una novel·la, La festa de matances, i és amb Era i la poesia de carn ferida, carnús i humitats extremes que ens fa esclatar davant dels ulls amb un efecte de purulència alhora morbosa, mòrbida i vitalista, que ens ofereix, ara, als seus 33, com una victòria, la seva crucifixió espiritual.
El podeu trobar a Facebook (Jaume C. Pons Alorda), Twitter (@jaumeponsalorda) i Instagram (@lordalorda).